Estada de campions

Un equip de llegenda. La Jugoplastika –llavors Slobodna Dalmacija– va visitar el Principat d’Andorra l’estiu del 1991, després de sumar la tercera Copa d’Europa consecutiva, on fins i tot va reeditar l’última final continental contra el Barcelona.

Pop'84Una generació única, un equip amb una mística inigualable que va irrompre per sorpresa i va dominar  en el bàsquet europeu a finals de la dècada dels 80 i principis dels 90 va passejar el seu talent per Andorra. La Jugoplastika d’Split, després Pop ‘84 i aquell any ja rebatejada com a Slobodna Dalmacija, tricampiona d’Europa els anys 89, 90 i 91, va visitar el Principat l’estiu d’aquell any, on va iniciar la pretemporada i fins i tot va disputar una reedició de la darrera final continental a París contra el Barça.

“Va ser molt impactant que un equip com aquell, en el seu moment àlgid vingués a un petit país com el nostre”, recorda el president de la Federació, Manel Fernàndez. La seva estreta relació amb Ranko Zeravica, ex seleccionador iugoslau i tècnic del Barcelona i el CAI va fer possible que la tricampiona s’allotgés a l’Hotel Guillem d’Encamp del 9 al 23 d’agost i es posés en marxa amb dobles sessions d’entrenament al pavelló encampadà. “Ens vam conèixer gràcies al bàsquet i  érem  molt bons amics. Ja havia estat al país abans, m’ho va proposar i que nosaltres ens vam encarregar de fer la seva estada el millor possible”, recorda el president de la FAB. L’equip d’Split va trobar al Principat la tranquil·litat que necessitava un conjunt com aquell en aquell moment històric, les instal·lacions adequades i el clima ideal per posar en marxa la preparació física.

L’estiu del 91 l’equip ja havia perdut la seva gran estrella i MVP de l’última final Toni Kukoc, traspassat a la Bennetton de Treviso. Tampoc hi eren Dino Radja, que l’estiu anterior havia fet les maletes rumb a Itàlia per incorporar-se al Messagero Roma, ni el veterà Dusko Ivanovic, que ja impartia lliçons a Girona.  Del títol a Paris-Bercy, un nou malson blaugrana a Europa, seguien Velimir Perasovic, Zoran Sretenovic, Zoran Savic, Zan Tabak o Luka Pavicevic. Pocs mesos abans, Zeravica havia agafat les regnes del tricampió d’Europa en substitució de Zeljko Pavlicevic.

Lluny del que es pressuposa d’un equip d’aquelles característiques, els balcànics es van desplaçar des d’Split fins al Principat amb autocar. “Zeravica, amb tot el que havia guanyat, personificava la senzillesa d’aquell equip”, recorda Fernàndez. Sense ni tan sols passar per l’hotel, van desplaçar-se directament al pavelló per realitzar una sessió d’estiraments i recuperar-se del llarg trajecte. “Un fet així, que avui en dia sembla tan obvi, llavors no ho era i demostra la mentalitat avançada que tenia Zeravica”, afegeix el president. L’estada de l’Slobodna Dalmacija va coincidir amb la del Barça de Bozidar Maljkovic, el tècnic dels dos primers títols iugoslaus, que no va deixar passar l’oportunitat de visitar els seus exjugadors. Balcànics i catalans van reeditar a Escaldes la final europea de l’abril al l’Omnisport parisenc. De nou, la victòria va caure del costat iugoslau (90-81) tot i els 26 punts de Ben Coleman.

La relació de Zeravica amb Andorra venia de lluny i va perdurar en el temps. “Per ell era molt interessant poder veure de prop un bàsquet molt diferent del que coneixia i les seves aportacions eren or per a nosaltres. Per la manera com vivia aquest esport, com l’interpretava, com s’expressava, podem parlar d’uns dels millors entrenadors de la història”, assegura Manel Fernàndez, pel que “segurament hi ha hagut equips millors, però no amb l’esperit d’aquella Jugoplastika. Era especial, tenia talent i l’ètica de treball balcànica. Zeravica era com un pare pels jugadors. Això s’ha perdut en el bàsquet actual, queden casos comptats com potser el d’Aíto Garcia Reneses. Els jugadors treballaven al servei de l’entrenador i l’entrenador al servei dels jugadors. La majoria d’ells van ser estrelles allà on van anar”.

Reportatge publicat al DMG del Diari d’Andorra el diumenge 8 de maig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *